Torna a casa amb la roba plena de sang,
seu sobre una roca mirant el cel blau,
dins, hi veu els seus germans,
els que no tornen, els que ho han perdut tot.
Baixen ombres pels carrers del seu poble,
hi ha llums enceses i taules per parar,
però hi ha finestres plenes de noms
i mares que esperen qui no tornarà.
Quantes vides més, haurem de perdre
per entendre que ningú no ha guanyat?
Quants crits més, farà aquest silenci
per una guerra que mai havia, d’haver començat?
Li van parlar de glòria i de pàtria,
de fer-se home, defensant no sé què,
però cap bandera, t’abraça quan faltes,
cap himne tapa, el dolor que ve després.
I el vent passa entre les pedres,
sense entendre tant dolor,
si tots naixem amb les mans obertes,
qui ens ensenya a tancar el cor?
Quantes vides més, haurem de perdre
per entendre que ningú no ha guanyat?
Quants crits més, farà aquest silenci
per una guerra que mai havia, d’haver començat?
Qui ens tornarà els germans que falten?
Qui dirà prou…
ohhh, qui pararà aquesta guerra
que mai havia, d’haver començat!!!
Aquesta cançò és un cant contra la guerra d’Iran, una guerra que… no hauria d’haver començat mai!!!