Cada Estiu

Cada estiu torno a la platja,
on el sol ens va trobar.
Tu reies vora les ones,
jo no sabia on mirar.

Érem joves, érem foc,
sense por de fer-nos mal.
Però la vida ens va separar,
com petjades que s’emporta el mar.

I han passat tantes històries,
tantes nits sense dormir.
Però cap amor m’ha fet viure
com aquell estiu amb tu.

Torna’m a mirar, torna’m a estimar,
com aquella nit sota el cel clar.
Torna’m a dir que no és massa tard,
que el nostre amor encara sap volar.

Cada estiu, cada estiu,
jo tornava per trobar-te.
Cada estiu, cada estiu,
i avui per fi puc abraçar-te.

He buscat els teus ulls
entre gent que no eres tu.
He fingit que t’oblidava,
però tot em duia cap a tu.

I una tarda de setembre,
quan ja marxava sense fe,
vas aparèixer vora l’aigua
com si el temps no hagués passat.

No vam dir-nos cap paraula,
no vam dir-nos ni perdó.
Tu tenies els mateixos ulls,
i jo només volia aquell petó.

Torna’m a mirar, torna’m a estimar,
com aquella nit sota el cel clar.
Torna’m a dir que no és massa tard,
que el nostre amor encara sap volar.

Cada estiu, cada estiu,
jo tornava per trobar-te.
Cada estiu, cada estiu,
i avui per fi puc abraçar-te.

Si la vida ens va allunyar,
potser era per tornar millor.
Ara ja no som dos nens,
però tot torna quan som tu i jo.

Torna’m a mirar, torna’m a estimar,
com si el temps no hagués passat.
Torna’m a dir que et quedaràs,
que aquest cop no marxaràs.

Cada estiu, cada estiu,
jo tornava per trobar-te.
Cada estiu, cada estiu,
i avui ets aquí per quedar-te.