Dotze més un…
i encara em tremola el cor
quan et miro.
(ohhh, quan et miro…)
Fa tretze anys que vam començar,
en un xat que ens va trobar,
tu vas entrar dins la meva vida
i ja no en vas marxar.
Entre missatges i somriures,
sense saber què passaria,
vam anar escrivint la història
que avui encara ens guia.
Ara caminem amb en Nuk pel bosc,
vora el riu, entre fulles i calma,
i en cada passa al teu costat
sento que la vida ens abraça.
Escapades vora el mar,
S’Agaró pintant-nos el cel,
tu i jo mirant com cau la tarda
com si el món fos només nostre.
I quan arriba el vespre,
i el món s’apaga a poc a poc,
ens trobem al mateix sofà,
junts, abraçats, un sol cor.
Amb una sèrie a mitges,
una pel·li i el teu caliu,
jo penso que la vida és això:
tenir-te a prop i sentir-me viu.
Dotze més un, i encara junts,
com si el temps no hagués passat,
tretze anys després del primer “hola”,
i jo encara et tornaria a escollir.
Dotze més un, i vull seguir,
fent camí al teu costat,
amb cada petó, cada abraçada,
fent més gran el nostre amor.
Nits de manta i de sofà,
pel·lis que deixem a mitges,
tu recolzada al meu costat,
i jo perdut entre carícies.
I entre petons i abraçades,
massatges suaus i tant d’amor,
penso que la vida és més bonica
quan la visc al teu costat.
Dotze més un, i encara junts,
com si el temps no hagués passat,
tretze anys després del primer “hola”,
i jo encara et tornaria a escollir.
Dotze més un, i vull seguir,
fent camí al teu costat,
amb cada petó, cada abraçada,
fent més gran el nostre amor.
Dotze més un…
i encara queda tant per viure,
si és amb tu, amor meu,
jo no necessito res més.
(ohhh, ohhh, ja no necessito res més!!!)
Aquesta cançò va dedicada a tu, Ester, el meu amor, tretze anys junts, i estimant-nos com el primer dia… T’estimo !!!