Fingim que no…
però el cor ja ho sap.
Tu arribes tard, amb mig somriure,
jo guardo acords dins del meu pit,
dos mons xocant sense escriure
el que ens passava aquella nit.
Tu tens la fama, jo les ferides,
jo tinc cançons que no he cantat,
i entre mirades mig prohibides
neix un secret a la intimitat.
Vam dir que això no ens tocaria,
que era un joc per respirar,
però cada cop que t’acostaves
tot començava a tremolar.
Fingim que no, que no ens crema,
que no ens falta l’aire al besar,
però el cor no sap fer teatre
quan la pell comença a parlar.
Fingim que no, però és mentida,
ja no ho podem amagar,
com més diem que no és amor,
més ens tornem a buscar.
Jo t’ensenyava les paraules,
tu em vas tornar la seguretat,
i entre promeses inacabades
vam confondre joc i veritat.
Ens vam perdre entre mirades,
entre excuses per quedar,
i sense dir-nos cap paraula
ja no sabíem parar.
Cada adéu durava poc,
cada excusa era tornar,
i com més fugíem de nosaltres,
més ens tornàvem a trobar.
Fingim que no, que no ens crema,
que no ens falta l’aire al besar,
però el cor no sap fer teatre
quan la pell comença a parlar.
Fingim que no, però és mentida,
ja no ho podem amagar,
com més diem que no és amor,
més ens tornem a buscar.
I si demà tot canvia,
si la por ens ve a buscar,
jo no vull guanyar cap guerra
si et perdo al final.
Fingim que no, però els silencis
ja no saben dissimular,
i enmig de totes les excuses
ens vam aprendre a estimar.
Fingim que no, però és mentida,
ja no ho podem amagar,
com més diem que no és amor,
més ens tornem a buscar.
ohhh, Més ens tornem a buscar…