El Primer Amor

Oh-oh-oh…
encara et porto dins del cor…
com aquell primer amor…

Recordo aquella tarda clara,
quan tot semblava començar,
tu somreies sense dir res,
i jo no sabia ni on mirar.

Les mans buscant-se a poc a poc,
la pell tremolant de veritat,
un banc, dos cors i una promesa
que el temps no ens podria esborrar.

I tot era nou per mi, tot feia por,
però amb tu la por tenia color,
i en cada mirada teva aprenia
què volia dir amor.

El primer amor no s’oblida mai,
queda escrit on ningú no el veu,
com una cançó que torna a sonar
quan la nit em parla de tu.

El primer amor no se’n va del tot,
queda viu en algun racó,
entre el primer petó i aquella veu
que encara em trenca el cor.

Recordo els carrers després de classe,
les notes amagades al calaix,
els “t’estimo” dits en silenci,
els somnis fets sense pensar.

Tu vas ser la primera història,
la primera manera de volar,
i encara que la vida ens separés,
hi ha records que mai moriran.

Potser ja no som aquells nens,
potser el temps ens va canviar,
però si tanco els ulls encara sento
com em vas ensenyar a estimar.

El primer amor no s’oblida mai,
ni quan passen mil estius,
queda una llum dins la memòria,
un batec antic però viu.

El primer amor no se’n va del tot,
sempre torna amb una cançó,
i encara que avui ja no siguis meu,
vas ser el meu primer amor.

Oh-oh-oh…
vas ser el meu primer amor…
i encara et porto al cor…