Oh-oh-oh…
jo t’estimo igual…
encara que faci mal.
Et veig somriure quan vols amagar,
tot aquest fred que portes dins,
jo sé que rius per no plorar,
i jo em trenco quan et veig així.
Hi ha nits que tornes sense veu,
amb els ulls lluny d’aquest amor,
i jo t’abraço com si el món
encara ens guardés un racó.
Jo voldria trencar-te la pena,
fer-te net el cor cansat,
però hi ha una guerra que no puc guanyar
si tu no vols tornar al teu costat.
Jo t’estimo igual, igual, igual,
quan caus i em trenques el cor,
jo t’estimo igual, igual, igual,
però no puc beure el teu dolor.
Si una nit vols tornar a casa,
sense mentides, sense por,
jo seré llum a la finestra,
però tu m’has d’obrir la porta del teu cor.
Les nenes dormen sota el llençol,
i jo aguanto el món com puc,
però quan et veig marxar tan lluny,
sento que ja no arribo a tu.
No odio el got que tens a la mà,
odio el que et roba de tu,
perquè jo encara veig la dona
que encara brilla sota la nit.
I crido en silenci el teu nom,
quan tot s’enfonsa al menjador,
però estimar-te no és salvar-te,
és donar-te llum sense apagar-me jo.
Jo t’estimo igual, igual, igual,
quan caus i em trenques el cor,
jo t’estimo igual, igual, igual,
però no puc beure el teu dolor.
Si una nit vols tornar a casa,
sense mentides, sense por,
jo seré llum a la finestra,
però tu m’has d’obrir la porta del teu cor.
No vull marxar, però em fa mal quedar-me,
no vull jutjar-te, vull veure’t viure,
si et dono la mà no és per lligar-te,
és perquè encara crec en nosaltres.
Jo t’estimo igual, igual, igual,
amb el cor ple de cicatrius,
jo t’estimo igual, igual, igual,
però vull trobar-te viva per dins.
Quan deixis enrere la nit amarga,
quan tornis a creure en tu,
jo seré aquí, si encara em mires,
per començar de nou tots dos junts.
Oh-oh-oh…
jo t’estimo igual…
però torna a tu,
oh-oh-oh
torna a tu, amor meu.