Vuitanta-set anys.
Setanta al mateix portal.
Setanta anys de vida…
i un matí et diuen que te n’has d’anar.
Yeah…
Mari Carmen mira el sostre de l’habitació,
cada esquerda guarda una conversació,
la taula, les fotos, el vell menjador,
setanta anys de vida no caben en un camió.
No parla de luxe, no demana un palau,
només aquella porta, aquella mateixa clau,
però algú compra el bloc, fa números a dalt,
i el que era casa seva ara és capital.
Vuitanta-set anys, digue’m on ha d’anar,
quan tota la seva vida viu en aquell replà,
cartes sobre la taula, policia al portal,
i tot és molt legal…
però alguna cosa no va bé.
I puja, puja, puja…
el lloguer torna a pujar.
I baixa, baixa, baixa…
el que ens queda per menjar.
Si treballar ja no et compra
ni un tros de dignitat,
digue’m de què serveix
parlar de prosperitat.
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI,
LA CASA ÉS LA NOSTRA VIDA.
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI,
NO ENS FEU FORA D’AQUÍ.
Mari Carmen! — No estàs sola!
Mari Carmen! — Som milers!
Si l’habitatge és un dret,
PER QUÈ ENS EL COBREN COM UN LUXE?
Eh!
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI!
Eh!
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI!
I no és només Madrid, mira al teu voltant,
trenta anys, bona feina, i encara compartint,
parelles fent números abans de tenir infants,
avis amb pensions comptant cada cèntim.
Un sou per la casa, l’altre per menjar,
mesos de fiança només per començar,
“busquem gent solvent”, “no s’accepten animals”,
quaranta candidats…
per un pis de trenta metres quadrats.
Ens van dir: “estudia, treballa i ja vindrà”,
però el futur té propietari i ens cobra per entrar.
Una generació que no pot començar,
mentre un cartell d’“ES LLOGA”
sembla riure des del portal.
I puja, puja, puja…
el lloguer torna a pujar.
I baixa, baixa, baixa…
l’esperança d’arribar.
No volem palaus,
no volem que ens regalin res,
volem quatre parets
sense hipotecar el demà.
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI,
LA CASA ÉS LA NOSTRA VIDA.
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI,
NO ENS FEU FORA D’AQUÍ.
Mari Carmen! — No estàs sola!
Mari Carmen! — Som milers!
Si l’habitatge és un dret,
PER QUÈ ENS EL COBREN COM UN LUXE?
Eh!
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI!
Eh!
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI!
Una casa…
és el cafè de cada matí.
La marca dels nens a la paret.
La cadira buida de qui ja no hi és.
El veí que pregunta com estàs.
Una casa no són metres quadrats.
Una casa
és la teva vida
passant allà dins.
I si després de setanta anys
encara et poden dir…
FORA.
Llavors la pregunta
no és què li ha passat a Mari Carmen.
La pregunta és…
QUI SERÀ EL SEGÜENT?
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI,
LA CASA ÉS LA NOSTRA VIDA.
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI,
NO ENS FEU FORA D’AQUÍ.
Mari Carmen! — No estàs sola!
Mari Carmen! — Som milers!
Avui cridem el teu nom
PER TOTES LES QUE VINDRAN DESPRÉS.
Mari Carmen!
No estàs sola!
Mari Carmen!
Som milers!
Mari Carmen!
No estàs sola!
LA CASA NO ÉS UN NEGOCI!
Vuitanta-set anys.
Setanta a la mateixa casa.
No era una inversió.
Era la seva vida.
Aquesta cançò està inspirada en el cas del desnonament de la Mari Carmen, i en totes les injusticies que s’estan fent en el tema del habitatge… No volem una especulació salvatge, no volem que ningú ens regali res, volem una vivenda a un preu just!!!