La Noa va créixer al final d’un carrer,
on el futur, sols es podía somiar,
ella estudiava per poder-se’n sortir,
i cada pas l’acostava més al seu destí.
Somniava en curar, en poder ajudar,
però a casa aquell somni era massa car,
va buscar una sortida nit rere nit,
fins que un anunci li va canviar el destí.
Una dona gran la va fer entrar,
van parlar de la vida, de tot, fins ben tard,
i mirant-la als ulls li va dir somrient:
“Noa, el teu somni comença en aquest moment.”
Passa la llum, no la deixis morir,
quan arribis ben lluny, ajuda algú a seguir,
no em deus diners, no em deus res a mi,
només passa la llum, quan arrivis al teu destí
Van passar els anys i el somni es va complir,
la Noa era doctora, havia après a guarir,
tenia aquella vida que tant havia somiat,
però mai, la seva promesa havia oblidat.
Un dia una noia va entrar al seu despatx,
amb els mateixos ulls, amb la mateixa por,
la Noa va entendre què havia arribat:
aquella promesa que mai havia oblidat.
Passa la llum, no la deixis morir,
quan arribis ben lluny, ajuda algú a seguir,
no em deus diners, no em deus res a mi,
només passa la llum, quan arrivis al teu destí
La Noa somriu mentre firma el document,
“la teva carrera, jo te la pagaré”,
recorda aquella dona i no pot contenir
dues llàgrimes dolces… la llum torna a seguir.