Et despertes i el món t’escriu des del començament,
jo sóc un rostre nou, però el meu cor espera pacient.
La boira esborra els teus records,
i encenc una llum suau perquè tornis amb mi.
Et torno a triar cada dia, sense pressa, sense por,
encara que hagis esborrat el meu color.
Escriurem la nostra història al vidre entelat,
i si te n’oblides, te la dic a petons, poc a poc.
(ohhh, poc a poc!!!)
Notes grogues a la nevera, fragments de cançons,
els llocs on vam conèixe’ns, els nostres racons.
Polaroids penjades a les parets d’un bar bonic,
i la teva rialla torna, com un vinil antic.
Quan tinguis dubtes, jo seré el teu port,
a les nits de por tancada, la meva mà et donarà confort.
Riem del desconegut, refem junts el calendari,
i trobem nous primers cops dins del mateix diari.
Et torno a triar cada dia, sense pressa, sense por,
encara que hagis esborrat el meu color.
Escriurem la nostra història al vidre entelat,
i si te n’oblides, te la dic a petons, poc a poc.
(ohhh, poc a poc!!!)
Si la memòria és un carrer, amb fanals apagats,
jo seré l’espurna clara, que encén els teus records.
Ballarem sobre el silenci, comptant respiracions,
i el cor farà de brúixola entre dues estacions.
Et torno a triar cada dia, sense pressa, sense por,
encara que hagis esborrat el meu color.
Escriurem la nostra història al vidre entelat,
i si te n’oblides, te la dic a petons, poc a poc.
(ohhh, poc a poc!!!)
És un vot sense promeses, però ple de veritat,
dir “sí” a cada albada, fins que es faci tard.
Si un dia tot és nou, jo seré el teu començament,
i et tornaré a triar, una vegada més.