Vaig seguir les teves passes, com un rastre al cor,
a la sorra de l’agost, sota un sol que crema fort.
Cada petjada era un vers, escrit sense cap error,
i el silenci del teu riure m’omplia tot el cos d’amor.
Els teus dits fregant la brisa, la pell plena de sal,
murmuris a cau d’orella, d’un amor tan natural.
Eren minuts eterns, en un món cambiant,
on el temps s’aturava i tot era tan real.
Petjades a la sorra, promeses sense por,
històries que s’esborren, però no dins del nostre cor.
Et sento tant a prop, quan escolto el mar,
com si el teu amor tornés amb cada onada al passar.
Tot era tan senzill, i alhora tan profund,
com dues ànimes nues parlant-se des del fons.
Ara em perdo als teus records, com qui es perd pel món,
però en cada gra de sorra hi ha un “t’estimo!!!” que respon.
I si mai tornes a trepitjar aquest mateix camí,
que sàpigues que encara espero, amb els ulls plens de tu i de mi.
La platja és el secret on el teu nom no s’ha esborrat,
ni el vent, ni el temps, han pogut fer-lo callar.
Petjades a la sorra, promeses sense por,
històries que s’esborren, però no dins del cor.
Encara et sento a prop, quan camino sol pel mar,
com si el teu amor tornés amb cada onada al passar.
Encara hi ha petjades, marcades al passat,
i el meu cor, com la sorra, no t’ha oblidat…
(ohhh, no t’ha oblidat!!!)
Aquesta cançò la dedico a l’Ester, el meu amor, per compartir tantes petjades junts…