A la finestra
ja se m’adorm el cafè
vibra el teu nom
i el d’ell també
escric al marge
tot allò que un dia vaig voler
i no em decideixo
se’m glaça la pell, se’m fonen els sentiments
L’un sap callar quan tremolo
m’abraça la por amb la veu
l’altre em desordena els sentiments
em perd dins la nit i em troba més seu
Entre el que sento
i el que necessito
hi ha un pont de vidre
trencant-se dins meu
un petó em calma
un petó em crema
a quina meitat del meu cor
li explico aquest secret…
(ohhh, ohhh, ohhh)
Ell sap les hores
on em fa mal el record
em guarda l’esquena
i em parla de tots dos
l’altre arriba
com tempesta dins del balcó
m’encén tots els dubtes
m’arrenca el seny, m’apaga la por
Potser sóc jo
qui no es deixa veure
qui es parteix en dos
quan arriba el vespre
si trio el refugi
m’apago
si trio la flama
m’ensorro
Entre el que sento
i el que necessito
avui miro el pont
camino a poc a poc
guardo un adéu tendre
guardo un foc antic
em trio jo primer
i després que parli aquest sospir
(ohh, ohh, ohh)
I si em perdo
que sigui amb mi
i si t’estimo
que sigui així
sense mentides
sense fer soroll
creuant el pont
amb el cor tot sol