Jo venia amb vida molt marcada, bitllet d’anada i prou,
tu arribaves com pluja mansa, amb un somriure tan teu;
a l’andana cau la pressa i tot fa olor de nou,
i el meu futur, tan recte, es plega per fer-te lloc al meu costat.
Segueixo el traç del teu quadern, camins de llum al blau del sud;
si em perdo és per trobar-te, cor valent i pas segur;
que el vent decideixi rutes — jo et trio ara, no el futur…
el mapa que em porta a tu, ohhh!!! el mapa que em porta a tu.
Em mostres un diari antic, segells gastats, un vel de fum,
històries d’un besavi, que tornen far de llum;
aprenc a perdre busos lents per veure els carrers de llum,
i a dir “ara” sense xarxa, amb el mar dient “ets tu”.
Hi ha un secret sota la pell, un rellotge breu, tossut;
ho dius sense fer drama, i el món queda més nu;
jo trenco els meus origens vells, la por i l’horari dur;
si la vida va tan ràpida, ballem-la fins l’últim bus.
Segueixo el traç del teu quadern, camins de llum al blau del sud;
si em perdo és per trobar-te, cor valent i pas segur;
que el vent decideixi rutes — jo et trio ara, no el futur…
el mapa que em porta a tu, ohhh!!! el mapa que em porta a tu.
Si el demà no sap tornar, pintem l’avui de blau intens;
que Roma ens faci tard exprés i a Porto un petó immens;
guardaré el quadern obert, amb tinta nova i cor atent,
i ens prometrem ben poc: viure a fons cada present.
Segueixo el traç del teu quadern, camins de llum al blau del sud;
si em perdo és per trobar-te, cor valent i pas segur;
que el vent decideixi rutes — jo et trio ara, no el futur…
el mapa que em porta a tu, ohhh!!! el mapa que em porta a tu.
Quan torni a Nova York — si hi torno — duré el teu sud,
el riure a l’andana i el tren que encara diu “benvingut”;
si busco el camí de casa, ja sé quin camí és nu:
és el teu pas dins del meu pas, el mapa que em porta a tu.
ohhh!!! El mapa que em porta a tu!!!.