Recordo aquell estiu de joventut,
els teus ulls em van deixar perdut;
entre cartes i promeses de mel,
vam pintar de blau el nostre cel.
Però el temps corria com un riu,
i el nostre adéu es va fer viu;
tu cap al nord, jo cap al sud,
sense saber si t’havia perdut.
Com les fulles al vent, vam volar,
però el meu cor et va guardar;
passin els anys, passi l’atzar,
l’amor de veritat no pot parar.
Com les fulles al vent, ara som aquí,
cabells blancs però el mateix somriure en mi;
i les cartes que un dia et vaig escriure,
són la prova que al teu costat vull viure.
Vaig aixecar la casa amb les meves mans,
cada tauló guardava els nostres plans;
esperant que un dia tornessis, amor,
per fer d’aquest racó el nostre tresor.
Els anys passen, però l’esperança avança,
no s’esborra del meu cor que no es cansa;
perquè l’amor que és de debò,
mai no s’apaga, mai diu que no.
Com les fulles al vent, vam volar,
però el meu cor et va guardar;
passin els anys, passi l’atzar,
l’amor de veritat no pot parar.
Com les fulles al vent, ara som aquí,
cabells blancs però el mateix somriure en mi;
i les cartes que un dia et vaig escriure,
són la prova que al teu costat vull viure.
Si la memòria se’n va,
si el temps ho vol esborrar,
llegeix-me aquestes línies,
i el meu nom et tornarà.
Cada pàgina, un record,
cada paraula, un petó;
el nostre diari d’amor
no coneix la fi ni el no!!!
Com les fulles al vent, sempre serem,
dos cors que mai s’oblidaran;
encara que el temps ens vulgui esborrar,
l’amor de veritat no es pot tombar.
Com les fulles al vent, ballem avui,
sota el cel que ens va veure florir;
i aquesta cançó que ara escoltes
és la prova: t’he estimat fins al fi.
Una Altre Versió