Cau la nit i el silenci pesa tan,
porto un buit que no sap fer-se petit.
Déu, si em sents, vine i seu aquí al meu costat,
que el meu món s’ha trencat d’un sol crit.
Era llum, era riure era el meu despertar,
un miracle que em motivaba a respirar.
I ara em mires i només em sens plorar…
Per què l’has fet marxar?
(ohhh, tan aviat!!!)
Per què? Per què te l’has emportat, Déu meu?
Si era tant jove, tan bo, tant ple de vida…
Diga’m on és, si encara el puc sentir,
Diga’m si mai, podré tornar a dormir…
(ohhh, ohhh, ohhh)
Jo el tenia aquí, corren per casa,
cada pas seu m’omplia de joia.
Com permetre que s’apagui una vida tant curta,
si encara no havia après ni a viure
Diga’m tu, que coneixes el destí,
com s’omple un cor que plora així.
Si el vas cridar, si el vas voler amb tu…
Per què l’has pres de mi?
Per què? Per què te l’has emportat, Déu meu?
Si era tant jove, tan bo, tant ple de vida…
Diga’m on és, si encara el puc sentir,
Diga’m si mai, podré tornar a dormir…
(ohhh, ohhh, ohhh)
I si algun dia el puc tornar a abraçar,
fes-me forta fins que arribi aquest dia.
Dóna’m fe per apendre a caminar sola,
i guarda’l a prop, com jo el guardo al cor.
Per què, Déu meu? Però et prego, cuida’l bé…
que algun dia, quan em cridis, el tornaré a trovar …
(ohhh, el tornaré a trovar!!!)