Érem joves, erem innocents
la nit de Sant Joan, ens feia grans.
Entre riures i copes plenes,
el món semblava sense penes.
Però vau creuar la línia
quan la música cridava i jo dormia.
Amb els ulls tancats i el cor tranquil,
vau fer foc d’un cos que no volia.
(que no volia)
I tu ho vas veure, però vas callar,
com si el silenci et pogués salvar.
Jo cridava, sense poder ni parlar,
però vas ignorar, el meu crit trencat.
La nit que no oblido,
es va morir el meu somriure.
Ohhh…, La nit que no oblido,
es va morir, la nostre amistat.
(No era amor, ni era desig…)
(era un abús disfressat de riure trist.)
Hi ha moments que voldria esborrar,
però tornen,i tant sols puc plorar.
La culpa crema, potser vaig ser jo!!!
però no vaig dir si … us vau aprofitar…
No em mireu, com si res no hagués passat,
no digueu que tot va ser un joc.
Va ser una elecció, un instant,
i vau decidir no fer-vos grans.
(ohhhh, ahhh,ohhh,ahhh)
La nit que no oblido,
es va morir el meu somriure.
Ohhh…, La nit que no oblido,
es va morir la nostre amistat.
(No era amor, ni era desig…)
(era un abús disfressat de riure trist.)
I ara, quan us veig,
em crema el record, aquell sentiment…
d’aquella nit… que no oblido…
(ohhh, que no oblido)
Dedicatoria:
Aquesta cançò està dedicada a tots els nens i nenes que han patit abusos, a vosaltres que porteu una ferida invisible … No és culpa vostre!!! Que aquesta cançò sigui una abraçada!!!