(Oh oh oh…)
Seia sola a classe, amb els ulls plens de llum
Somniava un futur, ple de vida i amor
Vaig perdre amics, paraules, i un tros de mi
Només per estimar-lo, només per ser aquí
El mirava i tot cobrava sentit
Amb un somriure trencava el meu crit
Com pot ser, que el món s’enfonsi així?
Un cor tan pur, destrossat en un crit
Ell era llum, entre ombres i por
I ara només queda silenci i dolor
Recordo aquell dia, al passadís desert
Va entrar aquell noi, amb el rostre cobert
Plorava en silenci, no era dolent
Però el món li feia mal, massa sovint
Va treure una pistola, ningú va entendre res
Jo vaig cridar, però no es va aturar
Un tret, i el temps va caure a terra
I el meu amor, ja no respirava
Com pot ser, que el món s’enfonsi així?
Un cor tan pur, destrossat en un crit
Ell era llum, entre ombres i por
I ara només queda silenci i dolor
(Oh… oh… oh…)
(Per què ell, per què avui…)
Diuen que era dolç, que ajudava a tothom
Que mai va alçar la veu, que mai va fer mal
I ell, el noi trist, només volia fugir
De les burles, dels cops, de voler existir
Com pot ser, que ningú ho veiés?
Que el dolor d’un altre em trenqui la vida?
Ell era vida, i ara és passat
I jo només ploro, sola, al seu costat
(Com pot ser…)
(Com pot ser…)
Si ell ho era tot…
(Com pot ser…)
(Com pot ser…)
Si ell ho era tot…