(ahh… ahh…)
(ahh… ahh…)
Quan era petita, jugava a la plaça
Mirava les nenes, però no ho sabia fer
Sentía papallones quan ella hem mirava
I no entenía el que el cor hem deia…
A l’escola, mirades que cremaven
I secrets que dins meu, esclataven
Va ser un dia d’estiu, sota els estels brillants
Quan la seva mà va tocar la meva, tremolant
I tot va canviar en aquell instant
Els dubtes, les pors, com un gegant
Però dins meu, una veu tranquila
Em deia: “Això ets tu, no miris enrere, viu”
(ohhh, no miris enrere, viu!!!)
Aquest és el meu camí, la meva veritat
Estimar una dona, no és cap pecat
Tot i que alguns, em van girar la cara
Vaig trobar llum, amor, en cada abraçada
Vaig dir-ho als pares, amb el cor obert
La mare plorava, el pare no ho va acceptar
Els amics, alguns es van allunyar
Però els de veritat, em van saber estimar
Cada llàgrima va ser llavor
D’un amor lliure i sense por
Els petons robats sota la pluja d’estiu
Els primers “t’estimo” a la vora del mar
Aquest és el meu camí, la meva veritat
Estimar una dona, no és cap pecat
Tot i que alguns, em van girar la cara
Vaig trobar llum, amor, en cada abraçada
I si torno a néixer, no canviaré res
Perquè estimar és vida, al teu costat
(ahh… la meva veritat…)
Amb ella al costat… sóc jo de veritat