Quan et miro des del marc de la porta
Veig la nena que un dia reia fort
Ara vius dins d’un silenci que em supera
I jo no sé com arribar al teu cor
Els teus ulls s’amaguen de la llum del matí
I el teu somriure ja no vol sortir
T’amagues darrere una roba massa gran
I al mirall et perds, et fereixes sense dir
M’agradaria tornar enrere el temps
I dir-te mil vegades que ho ets tot…
Però el teu món s’enfonsa en un crit que no entenc
I només escolto el teu “no puc més” tan fort
Quan calles tant, filla meva, m’espantes
Sé que lluites amb ombres que jo no veig
Si pogués, et donaria les ales
Perquè tornessis a creure en qui ets
He vist els teus braços, plens de cicatrius
Plens d’històries que no vols explicar
T’has fet amiga del buit i dels dies grisos
I el teu riure viu ara en un lloc llunyà
M’agradaria cridar contra el món
Perquè et vol canviar quan ja ets un tresor
Però em quedo aquí, amb el cor a la mà
Esperant que tornis quan et falli el sol
Quan calles tant, filla meva, m’espantes
Sé que lluites amb ombres que jo no veig
Si pogués, et donaria les ales
Perquè tornessis a creure en qui ets
No estàs sola, ni ho estaràs mai
Encara que el dolor et faci oblidar
Jo t’estimo sencera, així tal i com ets
I amb cada llàgrima que vols amagar
Quan calles tant, filla meva, m’espantes
Però aquí estaré, esperant la teva veu
Si pogués, et mostraria el reflex
Del que jo veig quan et miro: un cel
Quan tornis a parlar, encara que sigui fluix
Jo seré aquí, escoltant cada plor, cada paraula teva …
“Aquesta cançò està dedicada a tots els pares i mares que tenen problemes amb els seus fills adolescents”
Una altre versió