La sorra ens guarda com un vell secret,
la lluna ens mira, ho té tot ben fet,
els teus ulls brillen més que el mar quiet,
i jo només vull que aquest moment quedi sencer.
Sempre que passin estels,
jo demanaré estar amb tu,
que el temps es quedi aquí,
i no ens separi mai ningú.
Sempre que passin estels,
em trobaràs a prop teu,
que el cel s’ompli de llum,
i que el món s’aturi al teu costat.
La nit respira el nostre silenci,
el vent ens pinta un record tan intens,
cada estrella és un tros d’esperança,
cada desig és el nostre pacte etern.
Les onades ballen com nosaltres dos,
amb un ritme suau, sense cap pressa,
i jo escric el teu nom al cor del món,
perquè no hi hagi nit que ens esborri la promesa.
Sempre que passin estels,
jo demanaré estar amb tu,
que el temps es quedi aquí,
i no ens separi mai ningú.
Sempre que passin estels,
em trobaràs a prop teu,
que el cel s’ompli de llum,
i que el món s’aturi al teu costat.
I si algun dia el cel no brilla tant,
jo encendré la llum amb les meves mans,
per seguir veient el teu somriure clar,
com aquella nit a la vora del mar.
Sempre que passin estels,
jo demanaré estar amb tu,
que el temps es quedi aquí,
i no ens separi mai ningú.
Sempre que passin estels,
em trobaràs a prop teu,
que el cel s’ompli de llum,
i que el món s’aturi al teu costat.
I que el món s’aturi al teu costat,
sempre que passin estels…
ohhh, sempre que passin estels …
ohhhh