Vaig pintar la data al marge d’un vell pentagrama,
cor tossut que toca el que el silenci reclama;
cada tecla marca, el teu somriure a foc lent,
mentre compto dies, que el rellotge mai no entén.
Un any i un dia per dir-te ¿encara hi ets?,
cada compàs retalla el buit que vas deixar;
quan la música encén la llum dels secrets,
el meu piano sona, perquè em tornis a estimar …
(ohhh!!!, a estimar….)
La veïna em guia, fa ballar les notes,
riu mentre jugo amb els dits i les idees;
combina els errors en acords plens de colors,
i amb un sol gest fa volar totes les pors.
Sara és l’alba, que somio quan acabo de tocar,
però entre nota i nota, un miracle comença a brillar;
Nerea s’escriu en l’espai d’un sospir,
i em descobreixo estimant qui m’ensenya a seguir.
Un any i un dia per dir-te ¿encara hi ets?,
cada compàs retalla el buit que vas deixar;
quan la música encén la llum dels secrets,
el meu piano sona, perquè em tornis a estimar …
(ohhh!!!, a estimar….)
Les estacions passen com pàgines d’un llibret,
Un any, molts dies i un extra per creure-hi;
no hi ha solfeig que expliqui, un petó discret,
quan l’amor desafina, la música em fa ser-hi.
Un any i un dia per dir-te ¿encara hi ets?,
cada compàs retalla el buit que vas deixar;
quan la música encén la llum dels secrets,
el meu piano sona, perquè em tornis a estimar …
(ohhh!!!, a estimar….)
El notes callen, només vibra el teu alè,
un any i un dia es fonen en el present;
al cor, la clau de sol ja porta el teu nom,
tanco el piano i et dic… T’estimo.
(si amor…, t’estimo!!!)
Aquesta cançò està inspirada en la película: “Un Año Y Un Día”