Ets la pàgina viva per somiar,
cada frase em convida a volar,
quan la por m’intenta atrapar,
la teva llum em torna a salvar.
Quan el cel es torna groc,
jo et prometo estimar,
fins que el temps deixi de córrer
i el sol torni a brillar.
(ohhhh!!! a brillar!!!)
Escric el teu riure al paper,
com un secret per recordar,
si la ciutat comença a caure,
el teu batec em fa volar.
Si el futur es pinta de gris,
obrirem finestres al mar,
tu i jo serem aquell títol
que ningú podrà esborrar.
Quan el cel es torna groc,
jo et prometo estimar,
fins que el temps deixi de córrer
i el sol torni a brillar.
(ohhhh!!! a brillar!!!)
I encara que el llibre s’acabi,
pintarem noves pàgines al vent,
perquè l’amor que ara tenim
ens acompanyi en tot moment.
Quan el cel es torna groc,
jo et prometo estimar,
fins que el temps deixi de córrer
i el sol torni a brillar.
(ohhhh!!! a brillar!!!)
Quan el cel… quan el cel…
quan el cel es torna groc.
Una altre versió